Model d'Acreditació en residències

El dilluns 11 de juny es presentava en un acte públic a la Casa del Mar el Model d’Acreditació dels Serveis d’Atenció a les persones grans en situació de dependència de la Fundación Edad &Vida. En aquest acte, presidit pel conseller de Benestar Social i Família, el Sr. Josep Lluís Clerias, va consistir en exposar les bases i els fonaments del model elaborat per Antares Consulting i la comissió de dependència i acreditació de la Fundación Edad&Vida.


S’entén per acreditació el procés pel qual els serveis es sotmeten a una avaluació per comprovar la seva idoneïtat en relació al compliment dels requisits legals i administratius que l’administració pública estableix. En l’aprovació de la llei de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD)- coneguda en la qüotidianitat com la llei de la dependència- s’establí un marc general pel desenvolupament del Sistema per l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD) en les diferents comunitats autònomes i en el qual es diu en diverses ocasions la necessitat  d’establir criteris i estàndards de qualitat en l’atenció a les persones en situació de dependència. En el any 2008, el Consell Territorial del SAAD acordà uns criteris mínims comuns d’acreditació per a garantir la qualitat dels centres i serveis del SAAD, publicats en la Resolució del 2 de desembre. Tanmateix, tres anys més tard, un percentatge important de comunitats autònomes , entre elles Catalunya, tenen pendent definir aquest model d’ acreditació; i és a través d’aquest acte que la Fundación Edad& Vida s’avança i proposa un possible model.
Segons Montserrat Cervera, responsable de l’elaboració del projecte i sòcia directora de Antares Consulting, abans de començar el disseny del model, s’inicià un treball de recerca per conèixer els models d’acreditació existents a Europea i en base els seleccionats i la realitat espanyola, s’elaborà aquest projecte que es presentà en la jornada en format llibre.
El Model d’Acreditació dels Serveis d’Atenció a les persones grans en situació de dependència es fonamenta, en gran part, amb el model anglès perquè els resultats obtinguts s’orienten a valorar l’atenció prestada a l’usuari i té en consideració l’acompliment de les exigències del usuaris en funció el nivell de dependència.

Aquest model que es presentà com un projecte dinàmic, que té en compte la realitat de cada centre, s’estructura al voltant de les diferents tipologies de serveis i en base els graus de dependència.
Un dels punts rellevants del model són els principis plantejats. Uns principis basats en la confiança entre els agents implicats, l’objectivitat i l’exigència ja que la finalitat del model es proporcionar els equipaments residencials i centres de dia la potestat de ser autònoms, responsables, crítics per autoavaluar-se en base el seu model de centre i en base a uns paràmetres preestablerts i sota la supervisió d’un organisme extern per verificar el grau d’acompliment.

El més interessant del model, al meu mode d’entendre, és la proposta de canvi de paradigma. Un paradigma més basat en la responsabilitat dels centres i orientat a l’atenció centrada en la persona, per defugir, una vegada per totes, de la cultura organitzativa basada en la seguretat. Una cultura organitzativa i assistencial més centrada en la promoció de la vida independent de la persona, entenent aquesta com la capacitat de decidir amb llibertat, per ella mateixa i reivindicar els seus drets i deures.

El model proposat per la Fundación Edad y Vida, en part, s’emmarca en una corrent que, cada vegada més, té més força com és la desinstitucionalització. Un moviment existent a Europa, especialment en el països de l'Europa del nord i en el qual s’aposta per polítiques social d'inclusió on les persones amb discapacitat o dependència no siguin excloses de la societat en institucions sinó que sigui la pròpia societat a través de la promoció de valors com el respecte, l’autonomia, la possibilitat d'elecció i la participació social com a principis fonamentals de la dignitat humana qui les aculli.

Un article d'interès

Us animo a llegir un article molt interessant de l’Àngel Gil en Social. cat http://www.social.cat/


El link és http://www.social.cat/opinio/2891/les-residencies-assistides-un-model-desitjable-per-a-qui

2012: Any de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional

La Unió Europea ha declarat aquest any, el 2012, l'Any de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional. La finalitat de celebrar aquest any és per promoure la vitalitat i dignitat de les persones, sensibilitzar a la societat del valor de l'envelliment actiu i en totes i cada una de les seves diferents dimensions, incentivar les polítiques d'envelliment actiu i difondre bones pràctiques.

a Unió Europea a través d'aquesta celebració vol incentivar activitats que serveixin per lluitar contra la discriminació per raó d'edat.

Segons les previsions demogràfiques, el 2019 es preveu que el 29,8% de la població espanyola tingui més de 64 anys, gairebé cinc punts percentuals més respecte la població menor de 16 anys. Si aquestes previsions es compleixen significarà que diverses generacions "hauran d'estar preparades per entendre i col·laborar" aquesta nova realitat, tal com ha indicat la Comissió Europea.

La Unió Europea també registra un envelliment demogràfic i aquesta dada ja es pot constatà aquest any; ja que la població europea en edat de treballar comença a disminuir i per contra el segment poblacional de més de 60 anys comença a augmentar, uns dos milions de persones per any.  Segons els escenaris demogràfics, el moment més complicat serà en el període de 2015-2035 quan la generació del baby boom - és a dir , les persones nascudes els anys 60- arribaran a l'edat de la jubilació.

Aquests nous escenaris demogràfics i socials contribueixen a que la Unió Europea decideixi celebrar aquest any, 2012, l'Any de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional i anima els estats membres a trobar solucions innovadores i anticipatòries pels problemes econòmics, socials i sanitaris d'una població que envelleix. Tanmateix, la Unió Europea, a través d'aquesta celebració, també vol convidar a la gent gran a mantenir un paper important en la societat.

Los talleres de entrenamiento de la memoria: un ejemplo de buena práctica para la promoción de la inclusión social en personas mayores

Las personas mayores, según el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (2001, 2003, 2005 y 2009), son un colectivo que se encuentra en una situación de exclusión social. La participación de los mayores en programas de carácter relacional y social como por ejemplo los talleres de memoria son una buena herramienta para luchar contra el aislamiento y fomentar la inclusión social. A través de este artículo se argumenta cuales son los elementos que facilitan la participación social de las personas mayores y que motivos nos llevan a afirmar que dichos programas psicoeducativos son una buena práctica para favorecer la inclusión social de las personas mayores en la sociedad.

Per més informació podeu consultar http://www.eduso.net/res/?b=17&c=162&n=469

La reminicència: una xarxa europea

A finals de novembre, es presentà a Barcelona la Xarxa Europea de Reminiscència. Un projecte dinamitzat i presidit per la Pam Schweitzer i en el què actualment onze països europeus en formen part. La finalitat de la xarxa és la promoció de la reminiscència com a tècnica d'intervenció en les persones grans ja sigui a persones que viuen un envelliment sa com patològic.
Però, realment què és la reminiscència? Segons la promotora d'aquesta xarxa, la reminiscència és l'acte de recordar i compartir els records d'un mateix que formen part de la seva vida quotidiana. La reminiscència com a tècnica no només s'adreça el col•lectiu de la gent gran, encara que n'és un dels que més en gaudeix d'aquest recurs.
Peña-Casanova (2005), un dels neuròlegs amb un gran reconeixement científic del nostre país, afirma que la reminiscència és una manera d'activar el passat personal i constituir un record sistemàtic de les memòries antigues. És una manera d’activar el passat personal i això contribueix a un millor benestar a la persona.

I quins són els beneficis de la reminiscència en gent gran? Com a tècnica d'intervenció, la reminiscència pot contribuir a treballar diferents aspectes; tanmateix considerem que alguns dels més significatius podrien ser: mantenir la memòria a llarg termini i especialment l'episòdica, fomentar la comunicació grupal i el coneixement entre els membres del grup que participen en aquesta tècnica (professionals, voluntaris, familiars, ...), ajudar a la persona a tenir una millor percepció de la seva identitat i reduir el grau d'exclusió social de les persones afectades per una demència

Per més informació podeu consultar http://bloc.peretarres.org/

------
Peña-Casanova, J. (2005) (coord). Activem la ment. Barcelona: La Caixa.

Bona entrada d'any 2012.
Bones festes,
Cristina

Fa uns dies que estic sent la docent d'un curs anomenat Monitors Sociocultural (especialitzat en gent gran) a la ciutat de Barcelona.

Dos alumnes d'aquest curs, el Josep Mª Morana i l'Anna Gual, han realitzat un exercici: els "Mots encreuats". El tema que abordem són les funcions cognitives.  La seva proposta m'ha semblat molt original i és per aquest motiu que els he demanat permís per a poder-ho penjar al bloc.


A continuació, es presenten les premisses i d'aquí uns dies penjaré la solució que l'Anna i el Josep Maria han elaborat.


MOTS ENCREUATS TEMÀTIC: LES FUNCIONS COGNITIVES

HORITZONTALS:
1- A l’inrevés riu italià. Rizòpode microscòpic que ocorre sovint en aigües estagnants i a la terra humida.Creença.
2- Funció mental. Ciutat del Marroc.
3- Vocal. Massa de partícules d’aigua formada per la condensació del vapor de  l’atmosfera. Riu català.
4- Tot allò que existeix. El planeta en el que vivim.
5- A l’inrevés bossa de roba. Una de les funcions cognitives, que pot ser episòdica, semàntica o procedimental.
6- Una de les funcions cognitives que pot ser de temps, espai o persona. Negació.
7- Una de les funcions cognitives, que la fem servir quan practiquem la majoria d’esports. Extremitat d’un ocell. Consonant.
8- Institució Organitzada. Nom de lletra. Vocal.
9- Vocal. Una de les funcions cognitives que es fa servir principalment a l’hora de fer uns mots encreuats.
10- Una de les funcions cognitives que la fem servir a l’hora d’integrar nous conceptes. Número romà. Cent.
11- Doble corba. A l’inrevés, part terminal del braç. Funció cognitiva, la dividida es perd amb l’edat.

VERTICALS
1- Joc que tires perquè et toca. El que no s’ha de fer en un exàmen.
2- Riu italià. Li van robar al Manolo Escobar. Els que fan trampes jugant se’n guarden un a la màniga.
3- Funció cognitiva, percepció dels sentits. Rodona.
4- Te’l fas a la corbata. Ho és la que abans era la teva dona. Llibertat de les Nacions Agrupades.
5- Impost. Conjunció. A l’inrevés dolència.
6- Llet. Mercat Territorial Americà. Pronom.
7- 10 vegades 100. Estació Atòmica. Partit Nacionalista Espanyol Antitabac.
8- A l’inrevés nom de lletra. Mil cent. Gent marejada.
9- Símbol químic del bari. Ram de flors. Teu marejat.
10- Vocal. Ciutat d’Aragó. Vocal. Consonant.
11- Federació Espanyola de Rem Insular. Vocal. Moviment convulsiu.
12- Tècnic en dinàmiques de grup, que el trobarem a faltar. Símbol químic de la plata.Vocal.
13- A l’inrevés cap de zebra. Vocal. Adverbi de lloc. Ressonància.